El mercat residencial espanyol fa temps que ha deixat de ser exclusivament nacional. Avui és un dels mercats d’habitatge més internacionals d’Europa, on l’estructura de la demanda es configura amb compradors procedents de diferents parts del continent. Per a un país amb una economia turística consolidada i una elevada qualitat de vida, això no és una casualitat sinó el resultat natural d’un procés llarg durant el qual Espanya s’ha convertit en un autèntic punt d’atracció per a la demanda europea d’habitatge a prop del mar. En els darrers anys la quota de compradors estrangers dins del conjunt de les operacions ha crescut de manera notable. Si anteriorment es movia al voltant del deu per cent del mercat, avui es manté de manera estable prop del quinze per cent. En termes absoluts això significa que els compradors internacionals adquireixen cada any desenes de milers d’habitatges a Espanya. D’aquesta manera el comprador estranger ha deixat de ser un participant de nínxol per convertir-se en un element estructural del mercat, influint en la geografia de la demanda i en la dinàmica de determinades regions.
La base d’aquesta demanda la formen compradors europeus i l’estructura de la seva presència al mercat espanyol és relativament estable. Històricament el grup més nombrós continua sent el dels britànics, la presència dels quals s’ha construït al llarg de dècades gràcies als vincles turístics i a l’hàbit de passar una part important de l’any en un clima més suau. Fins i tot després de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, els compradors britànics continuen ocupant el primer lloc entre els estrangers pel nombre d’operacions. Els compradors alemanys continuen sent un dels grups més estables del mercat, considerant l’habitatge a Espanya tant com una inversió com una segona residència. Els compradors francesos són especialment visibles al nord est del país gràcies a la proximitat geogràfica i als vincles culturals històrics. En els darrers anys també ha augmentat la presència de compradors dels països del Benelux. Holandesos i belgues esdevenen participants cada vegada més actius del mercat, en gran part a causa dels canvis en l’estil de vida europeu i de l’expansió del treball en remot que permet passar llargues temporades fora del país de residència habitual. Els compradors italians també reforcen progressivament la seva presència, veient el mercat espanyol com una oportunitat per diversificar inversions i adquirir una propietat en un país amb una demanda internacional sòlida.
Un interès especialment dinàmic prové de Polònia. En els darrers anys el nombre d’operacions amb compradors polonesos ha augmentat de manera significativa, reflectint tant el creixement econòmic del país com l’expansió de la classe mitjana europea que considera l’habitatge a l’estranger com una part de la seva estratègia financera a llarg termini. Un altre grup destacat és el dels països del nord d’Europa. Suecs, noruecs, danesos i finlandesos fa molts anys que són presents al mercat immobiliari espanyol. Per als ciutadans d’aquests països Espanya representa tradicionalment un espai amb un clima més suau i amb més hores de llum durant l’hivern, mentre que els seus alts nivells d’ingressos i els seus sistemes socials estables permeten adquirir habitatge fora dels seus mercats nacionals.
La geografia de la demanda estrangera dins d’Espanya també presenta una estructura clara. Les zones més internacionals continuen sent les regions del litoral mediterrani i els territoris insulars. La Comunitat Valenciana ocupa el primer lloc pel nombre de compres realitzades per estrangers, seguida d’Andalusia i Catalunya. Si parlem de províncies concretes, Alacant i Màlaga mostren la concentració més gran de demanda internacional, juntament amb les Illes Balears i les Illes Canàries, on en determinades zones els compradors estrangers arriben a realitzar més d’una quarta part de totes les operacions d’habitatge.
Els motius per comprar un habitatge a Espanya poden variar segons la nacionalitat. Per a alguns és principalment una inversió, per a altres la possibilitat de tenir una segona residència al costat del mar i per a altres un espai per viure llargues temporades o planificar la futura jubilació. Les estadístiques reflecteixen aquestes diferències a través de la geografia de les operacions, els tipus d’habitatge i la dinàmica dels preus. Tanmateix l’experiència professional al mercat permet observar una altra característica que rarament apareix als informes oficials. Cada dia parlem amb compradors de diferents països d’Europa i escoltem directament per què decideixen adquirir un habitatge precisament aquí. Les raons es poden formular de moltes maneres, però gairebé sempre comparteixen una mateixa sensació. Espanya és un dels pocs llocs on diferents objectius de propietat immobiliària poden convergir en un mateix espai. Aquí la compra pot complir alhora una funció d’inversió, oferir un lloc per al descans i amb el temps convertir-se en una llar per viure de manera permanent. Precisament aquesta combinació de lògica d’inversió, qualitat de vida i perspectiva a llarg termini és el que fa que el mercat immobiliari espanyol resulti tan atractiu per als compradors europeus.
Sebastià Pereira, 2026
AICAT 8139
