El mercat immobiliari espanyol no viu simplement una fase expansiva, sinó una transformació profunda. Ens trobem davant d’un canvi estructural en les preferències dels compradors que ja està avalat per les dades. El 2025, les compravendes de pisos van créixer un 2,3 per cent i van assolir les 567 564 operacions. Tot i així, aquesta xifra continua per sota de les 675 187 operacions registrades el 2007. El comportament de l’habitatge unifamiliar és clarament diferent. Les vendes de cases van augmentar un 11,5 per cent fins a les 185 097 operacions, superant el màxim històric del 2007, que va ser de 178 381. No es tracta d’un fenomen puntual, sinó d’una tendència sòlida que reflecteix un canvi real en la manera de viure.
A Novaspace ja anticipàvem aquest gir molt abans de la pandèmia, però va ser durant el confinament quan es va produir la presa de consciència massiva. Milers de famílies, obligades a romandre dins dels seus pisos urbans, van replantejar les seves prioritats. Es va fer evident que una part significativa de l’activitat professional es pot desenvolupar en remot. Ja no és imprescindible desplaçar-se diàriament a l’oficina, invertir hores en embussos ni assumir costos recurrents de transport. La flexibilitat laboral va millorar la qualitat de vida i va demostrar que la proximitat física al centre urbà ja no és una condició indispensable. Paral·lelament, l’experiència de viure setmanes en espais reduïts va evidenciar les limitacions del model tradicional. La manca d’espai exterior, l’entrada limitada de llum natural, l’absència de jardí propi i la dificultat perquè els infants gaudeixin de l’aire lliure van portar moltes famílies a reconsiderar el seu projecte residencial. Aquest punt d’inflexió va impulsar una demanda creixent d’habitatges unifamiliars en entorns periurbans, a la costa i en zones ben connectades però allunyades de la densitat urbana.
L’anàlisi econòmica reforça aquesta decisió. El 2025, el preu mitjà dels pisos va arribar als 2 186 euros per metre quadrat, un 10,1 per cent més que l’any anterior i per sobre del màxim del 2007, que era de 2 070 euros. En canvi, el preu mitjà de l’habitatge unifamiliar es va situar en 1 424 euros per metre quadrat, amb un increment del 3,8 per cent i encara lleugerament per sota del nivell del 2007, que era de 1 429 euros. En termes objectius, el metre quadrat d’una casa és avui més competitiu que el d’un pis. A més, en moltes urbanitzacions i comunitats de propietaris les quotes mensuals poden assolir nivells elevats, fins al punt d’igualar o superar els costos de manteniment d’un habitatge independent. A això s’hi afegeix la dependència de decisions col·lectives i la necessitat de consensos per implementar millores estructurals.
Hi ha un altre factor determinant que a Espanya adquireix una dimensió estratègica: l’eficiència energètica. En un edifici plurifamiliar, la capacitat d’intervenció individual és limitada per la normativa interna i per la realitat econòmica del conjunt de veïns. En un habitatge unifamiliar, el propietari disposa de plena autonomia. Pot dur a terme una rehabilitació energètica integral, instal·lar plaques solars, incorporar sistemes d’emmagatzematge, apostar per l’aerotèrmia, crear punts de recàrrega per a vehicles elèctrics o implementar solucions alternatives de subministrament d’aigua. En un país amb un alt nombre d’hores de sol anuals, aquestes decisions no són només una opció mediambiental, sinó una estratègia econòmica coherent. A la nostra trajectòria professional ja comptem amb casos reals de clients que viuen en cases construïdes per Novaspace completament independents de la xarxa elèctrica. En un d’aquests projectes, l’habitatge cobreix el consum energètic total de la llar i també la recàrrega d’un vehicle elèctric, assolint una autonomia efectiva tant en l’àmbit residencial com en el de la mobilitat.
El confort s’ha convertit en un valor central. Un habitatge unifamiliar ofereix privacitat, amplitud, parcel·la pròpia i la possibilitat d’adaptar l’arquitectura a l’estil de vida de cada família. En un context de creixent densificació urbana, aquesta qualitat espacial deixa de percebre’s com un luxe i es consolida com una decisió racional i sostenible. La realitat espanyola reforça aquesta dinàmica. El clima favorable, la disponibilitat de sòl fora dels grans nuclis urbans, la consolidació del teletreball, la demanda internacional i l’impuls normatiu cap a la construcció eficient configuren un entorn especialment propici per al desenvolupament del segment. A més, el fet que el preu per metre quadrat de les cases encara no hagi superat els màxims històrics ofereix un marge addicional de revalorització.
L’augment del 11,5 per cent en les vendes d’habitatge unifamiliar i la superació dels rècords previs no són circumstancials. Reflecteixen un canvi estructural en l’organització del treball, en la percepció del benestar i en la valoració de l’autonomia. Avui, a Espanya, una casa no és només un immoble. És una eina per elevar la qualitat de vida, optimitzar costos a llarg termini i avançar cap a la independència energètica. Des d’una perspectiva professional i objectiva, tot indica que aquesta tendència no és temporal. És el nou eix del mercat residencial espanyol.
Sebastià Pereira, 2026
AICAT 8139
